Common Quechua to Occitan phrases

100 practical Quechua to Occitan phrases for travel, study, work, and daily conversation.

← Back to Quechua to Occitan Translator

Looking for practical Quechua to Occitan phrases? This free guide lists 100 essential sentences for travel, study, work, and everyday conversation. Each line shows the Quechua phrase first, then the Occitan translation (Occitan) — so you can scan quickly before a trip, class, or video call.

The phrases are grouped into eight topics: greetings and pleasantries, useful phrases for travellers, everyday conversation, directions and getting around, shopping and dining, emergencies and health, work and business, and time, days and numbers. Use the table of contents to jump straight to greetings, directions, dining, emergencies, or numbers. You do not need perfect grammar to start — short, clear sentences often work better than silence when you are learning Occitan.

Tip: when a Occitan phrase looks unfamiliar, compare it with the Quechua wording — noticing word order differences helps you understand grammar naturally.

Bookmark this page for offline review, share it with a travel buddy, or open the Quechua to Occitan translator to paste your own messages and get an instant translation.

Greetings and pleasantries

Hello, goodbye, please, thank you, and polite introductions for meeting new people.

  1. Ñukaka rimayki

    Bonjorn (N/A)

  2. Sukhi

    Mercé (N/A)

  3. Allin punchaw

    Bonjorn (N/A)

  4. Allin sukta

    Bona après-midi (N/A)

  5. Allin ch'isi

    Bona serada (N/A)

  6. Allin wawa

    Bona nuèch (N/A)

  7. Kusikuyki

    A lèu (N/A)

  8. Tinkunakama

    Adieu (N/A)

  9. ¿Iman nankichu?

    Cossí t'apèlas? (N/A)

  10. Ñukapa sutiyki John

    M'apèli John (N/A)

  11. ¿Allin kachkanki?

    Cossí vas? (N/A)

  12. Sumaq kawsayki

    Ravi de te conéisser (N/A)

Useful phrases for travellers

Airport, hotel, tickets, and transport phrases for getting around on a trip.

  1. ¿Ñukaka inglish rimayki?

    Parles anglès? (N/A)

  2. Ñukaka hindi mana allin rimayku

    Parli pas ben hindi. (N/A)

  3. Ñukaka mana yachkani

    Compreni pas. (N/A)

  4. Allichu rimay, ch'isi ch'isi

    Parla a l'òrt. (N/A)

  5. ¿Kispa rimayki?

    Pòdes dire aquò tornarmai? (N/A)

  6. ¿Maypin está waki?

    Ont es lo WC? (N/A)

  7. ¿Imataq chay llaqta sutinchikta rikhuy?

    Cossí arribar al centre vilatg? (N/A)

  8. Ñawi ch'isi

    Torna a l'esquèrra. (N/A)

  9. Ñawi ch'iri

    Torna a la drecha. (N/A)

  10. Ch'isi ch'isi rikhuy

    Ves dret. (N/A)

  11. ¿Haykaq k'uchu?

    Cossí es lo preu? (N/A)

  12. Chayni tiket, allichu

    Un bilhet, per favor. (N/A)

  13. ¿Kawsayki chaypi?

    Es luènh d'aquí? (N/A)

  14. Ñukaka wañuyki

    Soi perdut. (N/A)

  15. ¿Maypin SIM k'aruña?

    Ont pòdi crompar una carta SIM? (N/A)

Everyday conversation

Small talk, feelings, opinions, and common chat phrases for daily life.

  1. Ari

    Òc (ari)

  2. Manan

    Non (manan)

  3. Ñukaka chaymi

    De segur (ñukaka chaymi)

  4. Ñukaka chayniyuq

    Es d'acòrd (ñukaka chayniyuq)

  5. Ñukaka manan chayniyuq

    Es pas d'acòrd (ñukaka manan chayniyuq)

  6. Chay suyayki

    Aquela sembla bona (chay suyayki)

  7. Iman chayki?

    Cossí o pensas? (iman chayki?)

  8. ¿Sukuyki?

    Pòdes m'ajudar? (sukuyki)

  9. Ñukaka sukuyki

    Ai besonh d'ajuda (ñukaka sukuyki)

  10. Huk punchawni

    Esperatz un moment (huk punchawni)

  11. Ñukaka yuyariy

    Soi desolat (ñukaka yuyariy)

  12. Manan problema

    Pas de problèma (manan problema)

  13. Yaykuyki

    Felicitacions (yaykuyki)

  14. Wawqi kawsayki

    Bon aniversari (wawqi kawsayki)

  15. Sumaq q'aychikuyki

    Fai un viatge segur (sumaq q'aychikuyki)

Directions and getting around

Asking where something is, left and right, distances, and finding your way.

  1. ¿Maypi k'anchay chaka?

    Ont es l'estacion de tren? (ont es l'estacion de tren)

  2. ¿Maypi bus chaka?

    Ont es l'arret de bus? (ont es l'arret de bus)

  3. ¿Ima platforma?

    Quina plataforma es? (quina plataforma es)

  4. ¿Imataq ch'uyay?

    A quin ora parte? (a quin ora parte)

  5. ¿Kayqa chaymi?

    Es aquò lo bon camin? (es aquò lo bon camin)

  6. Ñukaka chaypi kanki

    Es a près d'aquí (es a près d'aquí)

  7. Ñukaka chaypi mana kanki

    Es luènh d'aquí (es luènh d'aquí)

  8. ¿Kanki mapapi qhawchiy?

    Pòdes me mostrar sus la carta? (pòdes me mostrar sus la carta)

  9. ¿Kaypi t'ikray, por favor?

    Cessa aquí, mercé (cessa aquí, mercé)

  10. ¿Haykaq chaytaq?

    Cossí de temps pren? (cossí de temps pren)

Shopping and dining

Ordering food, asking prices, paying the bill, and shopping at markets or stores.

  1. ¿Imanalla kayqa?

    Cossí costi aquò? (imanalla kayqa)

  2. Kayqa chaylla q'aych'iy

    Aquò es tròp car. (kayqa chaylla q'aych'iy)

  3. ¿Rikch'ariyki kawsaykuchkan?

    T'as quicòm mai barat? (rikch'ariyki kawsaykuchkan)

  4. ¿Tarjetaq paykuyta?

    Pòdi pagar amb la carta? (tarjetaq paykuyta)

  5. Ñukaka iskayta tableta munani

    Voldrieu una taula per dos. (ñukaka iskayta tableta munani)

  6. ¿Q'ipiy, por favor?

    La factura, s'il vous plai. (q'ipiy, por favor)

  7. ¿Serviciokuyki chay?

    Es lo servici inclus? (serviciokuyki chay)

  8. Ñukaka vegetariano kani

    Soi vegetarian. (ñukaka vegetariano kani)

  9. Mana picante comida, por favor

    Pas de menjar picant, s'il vous plai. (mana picante comida, por favor)

  10. Kayqa ch'usay

    Aquò es deliciós. (kayqa ch'usay)

  11. ¿Menúta munani?

    Pòdi aver lo menú? (menúta munani)

  12. ¿Waqra q'awa, por favor?

    Un vèrre d'aiga, s'il vous plai. (waqra q'awa, por favor)

Emergencies and health

Help, police, doctor, pharmacy, and urgent situations when you need assistance fast.

  1. Polisiyta ligay

    Appèla la polícia (polisiya ligay)

  2. Ambulansiyta ligay

    Appèla una ambulància (ambulansiya ligay)

  3. Wasiqtaq doctor nisqayki

    Ai besonh d'un mèdecin (wasiqtaq doktor nisqayki)

  4. Ñawiñiyki

    Me senti mal (ñawiñiyki)

  5. Kichwataq chukchuñiyki

    Soi alèrgi als amonds (kichwataq chukchuñiyki)

  6. Maypin chay hospital?

    Ont es l'ospital lo mai pròche? (maypin chay hospital)

  7. Kichariy aquí

    Mala aquí (kichariy aquí)

  8. Ñukaka pasaporte wañuy

    Ai perdut mon passaport (ñukaka pasaporte wañuy)

  9. ¿Rikch'ariyki huk hotel?

    Pòdes apelar mon hotel? (rikch'ariyki huk hotel)

  10. Ayuya!

    Ajudatz! (ayuya)

Work and business

Meetings, email tone, schedules, and professional phrases for the workplace.

  1. Sumaq kawsayki

    Enchantat de te conéisser (sumaq kawsayki)

  2. Ñukaka rikhuykuyta qhichwa

    Planifiquem una reünion (ñukaka rikhuykuyta qhichwa)

  3. ¿Imataq ch'isiq kachkanki?

    Quora te convèn? (imataq ch'isiq kachkanki)

  4. Ñukaka reporteqa chaypi qhaway

    Vaquí lo rapòrt uèi (ñukaka reporteqa chaypi qhaway)

  5. ¿Ñukichu wañuyta rimanakuy?

    Podèm parlar deman? (ñukichu wañuyta rimanakuy)

  6. Allichayki, archivoqa chaypi kachkan

    Trobatz lo fichièr enjuntat (allichayki, archivoqa chaypi kachkan)

  7. Yusulpayki kawsayki

    Mercés per ton temps (yusulpayki kawsayki)

  8. Ñukaka qhichwa kawsaykiwan rimanakuy

    Espèri de trabalhar amb tu (ñukaka qhichwa kawsaykiwan rimanakuy)

  9. ¿Ima rikhuyki chay punto?

    Pòdes clarificar aquel ponch? (ima rikhuyki chay punto)

  10. Ñukaka qhipa rikhuyki

    Deixa'm tornar a te contactar (ñukaka qhipa rikhuyki)

  11. P'unchay qhichwa viernes

    La data límit es divendres (p'unchay qhichwa viernes)

Time, days and numbers

Clock times, days of the week, months, quantities, and counting for appointments and plans.

  1. ¿Kispa killa?

    Quina ora es? (kispa killa)

  2. Kinsa killa

    Es tres oras (kinsa killa)

  3. Ñukaka killa

    Uèi (ñukaka killa)

  4. Ñukaka chay killa

    Demà (ñukaka chay killa)

  5. Ñukaka wañuy killa

    Ièr (ñukaka wañuy killa)

  6. Inti watana

    Diluns (inti watana)

  7. Inti watana

    Dimars (inti watana)

  8. Wiraqucha watana

    Dimècres (wiraqucha watana)

  9. Huk

    (huk)

  10. Iskay

    Dos (iskay)

  11. Kinsa

    Tres (kinsa)

  12. Chunka

    Dèz (chunka)

  13. Pachak

    Cènt (pachak)

  14. Ñawpaq

    Meitat (ñawpaq)

  15. Sumaq

    Més (sumaq)