Common Occitan to Samoan phrases

100 practical Occitan to Samoan phrases for travel, study, work, and daily conversation.

← Back to Occitan to Samoan Translator

Looking for practical Occitan to Samoan phrases? This free guide lists 100 essential sentences for travel, study, work, and everyday conversation. Each line shows the Occitan phrase first, then the Samoan translation (Samoan) — so you can scan quickly before a trip, class, or video call.

The phrases are grouped into eight topics: greetings and pleasantries, useful phrases for travellers, everyday conversation, directions and getting around, shopping and dining, emergencies and health, work and business, and time, days and numbers. Use the table of contents to jump straight to greetings, directions, dining, emergencies, or numbers. You do not need perfect grammar to start — short, clear sentences often work better than silence when you are learning Samoan.

Tip: pick five Samoan phrases from the greetings section and use them in a real message today. Small daily practice beats cramming before a trip.

Bookmark this page for offline review, share it with a travel buddy, or open the Occitan to Samoan translator to paste your own messages and get an instant translation.

Greetings and pleasantries

Hello, goodbye, please, thank you, and polite introductions for meeting new people.

  1. Bonjorn

    Talofa

  2. Mercé

    Fa'amolemole

  3. Bonjorn

    Talofa i le taeao

  4. Bona après-midi

    Talofa i le afiafi

  5. Bona serada

    Talofa i le po

  6. Bona nuèch

    O le po lelei

  7. A lèu

    Fa'afetai

  8. Adieu

    Tofa

  9. Cossí t'apèlas?

    O ai lou igoa?

  10. M'apèli John

    O lo'u igoa o John

  11. Cossí vas?

    O a mai oe?

  12. Ravi de te conéisser

    O le fiafia e feiloa'i ma oe

Useful phrases for travellers

Airport, hotel, tickets, and transport phrases for getting around on a trip.

  1. Parles anglès?

    E te tautala i le Igilisi?

  2. Parli pas ben hindi.

    E le mafai ona ou tautala i le Hindi lelei

  3. Compreni pas.

    E le mafai ona ou malamalama

  4. Parla a l'òrt.

    Fa'amolemole tautala i se fa'atekinolosi

  5. Pòdes dire aquò tornarmai?

    E mafai ona e fa'atekinolosi?

  6. Ont es lo WC?

    O fea le umukuka?

  7. Cossí arribar al centre vilatg?

    E fa'apefea ona ou o'o i le ogatotonu o le aai?

  8. Torna a l'esquèrra.

    Tali i le itu mauga

  9. Torna a la drecha.

    Tali i le itu i matu

  10. Ves dret.

    O le ala i le fa'atekinolosi

  11. Cossí es lo preu?

    E fia le tau o le ta'avale?

  12. Un bilhet, per favor.

    O se tiketi, fa'amolemole

  13. Es luènh d'aquí?

    E mamao mai iinei?

  14. Soi perdut.

    Ua ou leiloa

  15. Ont pòdi crompar una carta SIM?

    O fea e mafai ai ona ou fa'atau se ka'a SIM?

Everyday conversation

Small talk, feelings, opinions, and common chat phrases for daily life.

  1. Òc

    Ioe

  2. Non

    Leai

  3. De segur

    Atonu

  4. Es d'acòrd

    O le fa'amaonia

  5. Es pas d'acòrd

    O le fa'amaonia e le o ia

  6. Aquela sembla bona

    E lelei le fa'ailoa

  7. Cossí o pensas?

    O le a sou manatu?

  8. Pòdes m'ajudar?

    E mafai ona e fesoasoani mai ia te a'u?

  9. Ai besonh d'ajuda

    E manaʻomia le fesoasoani

  10. Esperatz un moment

    Fa'amolemole taofi se moment

  11. Soi desolat

    Fa'amolemole, ou te fa'amalie atu

  12. Pas de problèma

    E leai se fa'aletonu

  13. Felicitacions

    Fa'afetai

  14. Bon aniversari

    Manuia le aso fanau

  15. Fai un viatge segur

    Ia manuia lau malaga

Directions and getting around

Asking where something is, left and right, distances, and finding your way.

  1. Ont es l'estacion de tren?

    O fea le nofoaga o le taavale vae? (ont es l'estacion de tren)

  2. Ont es l'arret de bus?

    O fea le nofoaga taofi o le autobus? (ont es l'arret de bus)

  3. Quina plataforma es?

    O le fea le tulaga? (quina plataforma es)

  4. A quin ora parte?

    O le a le taimi e alu ai? (a quin ora parte)

  5. Es aquò lo bon camin?

    O le ala saʻo lenei? (es aquò lo bon camin)

  6. Es a près d'aquí

    E latalata iinei (es a près d'aquí)

  7. Es luènh d'aquí

    E mamao mai iinei (es luènh d'aquí)

  8. Pòdes me mostrar sus la carta?

    E mafai ona e fa'aali mai i le mapa? (pòdes me mostrar sus la carta)

  9. Cessa aquí, mercé

    Taofi iinei, fa'amolemole (cessa aquí, mercé)

  10. Cossí de temps pren?

    E fia le taimi e alu ai? (cossí de temps pren)

Shopping and dining

Ordering food, asking prices, paying the bill, and shopping at markets or stores.

  1. Cossí costi aquò?

    E fia le tau o lenei?

  2. Aquò es tròp car.

    O le tau o ia o lo'o maualuga.

  3. T'as quicòm mai barat?

    E iai ni mea e sili atu le taugofie?

  4. Pòdi pagar amb la carta?

    E mafai ona ou totogi i le kaadi?

  5. Voldrieu una taula per dos.

    Ou te mana'o i se laulau mo le lua.

  6. La factura, s'il vous plai.

    Fa'amolemole, le pili.

  7. Es lo servici inclus?

    O lo'o aofia i le auaunaga?

  8. Soi vegetarian.

    O a'u o se tagata 'ai fa'avae i le la'au.

  9. Pas de menjar picant, s'il vous plai.

    E leai ni mea 'ai vevela, fa'amolemole.

  10. Aquò es deliciós.

    E manaia lenei.

  11. Pòdi aver lo menú?

    E mafai ona ou maua le menu?

  12. Un vèrre d'aiga, s'il vous plai.

    Fa'amolemole, se ipu vai.

Emergencies and health

Help, police, doctor, pharmacy, and urgent situations when you need assistance fast.

  1. Appèla la polícia

    Faafesootai leoleo

  2. Appèla una ambulància

    Faafesootai se ambulanse

  3. Ai besonh d'un mèdecin

    E tatau ia te aʻu se fomaʻi

  4. Me senti mal

    O loʻu lagona e le lelei

  5. Soi alèrgi als amonds

    O aʻu e i ai le allergy i fatu peni

  6. Ont es l'ospital lo mai pròche?

    O fea le falemaʻi e sili ona lata mai?

  7. Mala aquí

    E tiga iinei

  8. Ai perdut mon passaport

    Ua ou leiloa laʻu pasese

  9. Pòdes apelar mon hotel?

    E mafai ona e faafesootai laʻu otel?

  10. Ajudatz!

    Fa'amolemole!

Work and business

Meetings, email tone, schedules, and professional phrases for the workplace.

  1. Enchantat de te conéisser

    O le fiafia e feiloai i le fa'avae (O le fiafia e feiloai)

  2. Planifiquem una reünion

    Se'i o tatou fa'ata'ita'iga se fonotaga

  3. Quora te convèn?

    O le a le taimi e lelei mo oe?

  4. Vaquí lo rapòrt uèi

    O le a ou auina atu le lipoti i le aso

  5. Podèm parlar deman?

    E mafai ona tatou talanoa i le taeao?

  6. Trobatz lo fichièr enjuntat

    Fa'amolemole, fa'aaoga le fa'amaumauga i le fa'amaumauga

  7. Mercés per ton temps

    Fa'afetai mo lou taimi

  8. Espèri de trabalhar amb tu

    O lo'o ou fa'atali e galulue fa'atasi ma oe

  9. Pòdes clarificar aquel ponch?

    E mafai ona e fa'amaonia le fa'avae?

  10. Deixa'm tornar a te contactar

    Se'i o'u toe fo'i atu i le fa'avae

  11. La data límit es divendres

    O le taimi e ta'ita'ia ai o le Aso Faraile

Time, days and numbers

Clock times, days of the week, months, quantities, and counting for appointments and plans.

  1. Quina ora es?

    O le ā le taimi? (O le ā le taimi?)

  2. Es tres oras

    E toʻatolu le itula

  3. Uèi

    I le aso

  4. Demà

    I le aso e teʻa

  5. Ièr

    I le aso naʻo

  6. Diluns

    O le Aso Gafua

  7. Dimars

    O le Aso Lua

  8. Dimècres

    O le Aso Lulu

  9. Tasi

  10. Dos

    Lua

  11. Tres

    Tolu

  12. Dèz

    Sefulu

  13. Cènt

    Selau

  14. Meitat

    Ava

  15. Més

    Sili